Una de les nostres components de la companyia, va escriure un magnífic text el dia que la Cort va fer sis anys. Aquí us el pengem per qui el vulgui llegir.
Avui, 23 de gener del 2011, va fer sis anys de la formació del nostre grup amateur de teatre. Són ja no només uns quants anys d’experiència sobre l’escenari sinó que també són uns quants més de convivència amb tots plegats. Per a mi, aquest sis anys simbolitzen la part més íntima, l’estructura més interna, els secrets més amagats d’això que en diem “amistat”.
Enlloc he pogut trobar un grup gran de persones en el que em senti tant a gust com amb la gent que envoltem la Cort i mirem d’aguantar-la per on podem, per això, voldria parlar-vos avui de la relació que té la Cort del Teatre amb el sentit més profund de l’amistat.
En primer lloc, diré que el teatre és una via d’expressió molt potent. L’expressió teatral ens porta a fer veure que som algú diferent, ens ajuda a saber posar-nos a la pell de qualsevol persona, ens fa treure la nostra part més fosca, més divertida, més venjativa, més amable, més agressiva… i ens ajuda a entendre l’ésser humà tal com és, amb les seves bones virtuts i les seves males intencions. A través d’aquests sis anys he descobert molts d’aquells punts amagats que tenen les persones a partir de la colla i he deixat que tots ells em descosissin allò que guarda la meva part més secreta poc a poc i progressivament.
No vull fer sols una lloança als anys i les experiències que m’uneixen amb la Cort del Teatre sinó una reflexió sobre la complexitat de les relacions humanes i un intent d’albirar la manera amb què el teatre pot ser de gran ajuda per acostar-nos els uns als altres cada dia una mica més. També aprofitar per reivindicar el teatre com a forma de cohesió social i humanització de les masses, ja que jo he copsat harmonia, respecte i empatia en tots els grups de persones on hi ha teatre per mig.
Malgrat ser un grup molt jove, mancar-nos experiència i, admetem-ho, organització, fer teatre amb la Cort m’ha ensenyat a ser molt més humana i valorar aquesta força enorme que el grup guarda dins seu i surt de tant en tant, potser no tant com voldríem però, quan ho fa, no s’està de res i ressona ben lluny.
Són les esbroncades per arribar tard o no anar als assajos, les corredisses de tots junts a última hora per enllestir la posada en escena, les improvisacions tant a l’escenari com al carrer que ens fan veure tant vius, els deu mil projectes que continuen sortint cada cop que ens veiem i ajuntem les nostres particularitats que trobo tant ben combinades… i sobretot, la insistència de seguir-nos trobant. Totes aquestes coses quotidianes de qualsevol grup de teatre com el nostre fan que no mori aquest esperit de viure un altre món o, simplement, d’entendre aquest en el que vivim arribant a les seves entranyes i despullant-lo sencer.
Moltes felicitats a tothom i per molts anys més!
Gràcies Iris!
Aquí podeu llegir més textos d'aquesta gran artista juntament amb la Rosa.
